Fa ara dos mesos que El Matí Digital (MD) em va publicar l'article “Preocupant premonició” sobre un dels aspectes de les evolucions negatives que marquen el món d'avui. Un bon amic, renyant-me una mica, el va qualificar “d'apocalíptic”. Però els vells que ja estem a la recta final del nostre pas per aquest món (i desitjaria, és clar, que...
Al vuitè pis, des de
l'habitació vuit-cents-dotze,
a les set i vint-i-un minuts,
el cel i el mar es confonen.
Un avió retalla l'horitzó
en un intent de separar rosa i blau.
Els pins i jo contemplem l'escena:
Un badall i estirem el cap sobre les teulades.
El setembre encara és calorós,
les nits llargues.
La pell emmorenida de l'estiu demana que
la hidratin les besades del Bon dia!
Massa persones no suporten el silenci i la solitud, necessiten el soroll i tenir gent agitant-se al voltant. Altrament, no s’entendrien les molestes músiques que t’imposen en moltes botigues i altres locals. En deuen tenir por d’escoltar-se.
“No vull ser bonic” és el que diria un indret tranquil si pogués parlar. Fa un parell d’anys Regencós va ser triat per...
Una de les escultures més paradigmàtiques d’August Rodin (1840-1917) és l’anomenada El petó, realitzada l’any 1882. A la vista d’aquesta obra no crec que ningú pensi que aquest petó ardent tan perfectament representat en una escultura impressionista va ser un petó robat, com el petó desgraciat i tan fora de lloc del president de la Reial Federació Espanyola de...
Sembla que es repeteixi el que va passar el 1977. Per la por a l’ascens o l’enfortiment de la dreta reaccionària espanyola els catalans es dobleguen a qualsevol proposta de semblança honesta. Abans amb els hereus directes del franquisme espanyol, ara amb els mateixos però reciclats, pels cànons europeus de l’estat de dret i d’altres cauteles.
La paraula amnistia és...
La victòria electoral de Javier Milei a Argentina ha sigut un esdeveniment excepcional, on un partit que es presenta per primera vegada a les eleccions obté la majoria dels vots. Aquest resultat ha causat una gran commoció a escala internacional, ja que per molts ha resultat la victòria d'un partit d'extrema dreta. Per entendre aquesta victòria cal observar tant...
Un arbre que em ve de cara
Jo plantada a mig camí
Em cerquen les seves branques
Diu vull ser el teu amic
Et donaré unes branquetes
Curulles de pinyes seques
Perquè puguis fer un bon foc
Per escalfar-te i fer sopes
I és tan forta l'abraçada
Que em traspassa amor i saba
I ja m'atrapa per sempre
Ara els dos fem maridatge
Ja no vull el seu brancatge
No m'importen fred ...
Les aritmètiques del Congrés Espanyol segueixen una constant a cada legislatura, amb les escasses excepcions de les majories absolutes: no es pot governar sense el suport, o almenys el vistiplau, de forces polítiques no castellanes. Especialment, les forces catalanes. Aquest panorama, tret de situacions extremes, es manté estable.
Aquesta realitat s’està posant de manifest amb el cas del PP. Els...
El segle 20 va deixar el llegat d’un periodista, escriptor i poeta polonès referent de l’època: Ryszard Kapuściński. Literalment, diu el periodista polonès en un dels seus escrits: “Quan es descobreix que la informació era un negoci, la veritat va deixar de ser important” I afegeix: “Si entre les moltes veritats esculls una sola i la persegueixes cegament, aquesta...
No vull parlar de Rubiales, ni de futbol, ni s'hi ha de dimitir o no, però mentre escoltava el “discurset” de la seva no dimissió –Que semblava un míting de VOX –, em va venir al cap la gran quantitat de vegades que hem hagut d’acceptar coses que no ens agradaven, però que pel motiu que sigui hem consentit.
Quan era joveneta vaig...
