Dissabte 21.10.2017
Contact

Tornant de Plaça

Un petó papa

El Matí Digital
Sentir el frec d'una presència

De vegades tens tantes ganes d'expressar coses que es barregen de tal manera que sembla impossible que puguis acabar d'ordenar-les, sintetitzar-les. Si expresso, com diuen tot el que porto dins, a la cara..., estic arreglada. Deu semblar que porto “el mal de sant victu “ dins.

Avui pensava que potser és l'excés d'informació al que ens veiem avocats cada dia. No sé..., les paraules, converses, articles, llibres, discussions, parlaments , oratòries, paraules soles que podem arribar a escoltar, llegir, visualitzar, imaginar, completar i quines queden a la memòria?, almenys de manera clara. Si del que es parla és repetitiu arribes a confondre amb qui, com, quan i per què ho has parlat, llegit o simplement acabat amb una resposta d'una sola paraula. Les reflexions sobre les coses s’apilonen.

Què queda doncs al llarg del dia quan vaig a dormir? Aquella frase, aquella facció, un somriure, una mirada, un vestit, una rialla, aquella visió, sensació que més t'ha cridat l’atenció, sense saber, que en aquell moment passava, i que probablement és la que més recordaràs al llarg del temps.

Sensacions ja no sentides i sensacions que ja no les tornaré a repetir.

Sensacions que perduren en el temps de moments que ja no tornaré a viure. Aquestes venen últimament a la meva memòria i a vegades, crec, penso, que massa sovint i a vegades ,espero, sé, que no desapareixeran mai . No fa gaire vaig perdre el meu pare. Va ser un trencament fort, la família, es veu, de cop, sense una peça fonamental i de mica en mica, tothom, es va recol.locant com pot, i no com vol, dins d'una nova vida depenent de com viu en aquell moment el procés d'un dol i una integració a un lloc, que no havia tingut mai moviments. La meva època actual és grisa, per no dir negre i s’anirà aclarint mica en mica però sembla borrosa. Últimament porto, ja em perdonareu l’expressió, però és la que, ara mateix, ho defineix millor: “ un cacau mental “.

Ni com ordenar, ni com pensar... al final decideixo deixar-me portar per poder escriure alguna cosa, que en mi, ja s’ha convertit en una necessitat. I evidentment el que millor expresso en aquests moments són els sentiments, la meva manera d’estar en situacions que la vida et fa viure, viure el que toca. I els desitjos els deixem per un altre dia.

Bona nit papa, un petó.

  • 0
  • 1359