Diumenge 20.08.2017
Contact

Tornant de Plaça

Què... admiro

Ahir escoltava a Vinyet Panyella mentre ens feia una mica d’introducció del que era el seu poemari que va guanyar el 34è premi Miquel de Palol de Poesia als premis literaris Prudenci Bertrana de Girona. Parlava de passió, carn i sang. I què més pot inspirar aquests grans escriptors que transformen les lletres en art?. Sempre els he admirat.

Pot ser poètica la prosa? Ahir semblava que no. Pot ser rica la parla oral?. Ahir també semblava que no. Pot ser, en canvi, igual d’entenedora. I aquí m’he quedat.

Mirat des de lluny, molt lluny, sembla que l’artista pot expressar qualsevol cosa ... Què els fa ser autèntics pintors de murals i petites línies ; Escultors de fang , pedra, elements ... amb la paraula. Com són capaços d’expressar bellament tristors i pors, suavitzar alegries , redescobrir olors. Són autèntics mags; Màgiques les paraules, màgica la llengua. Retroben paraules donen el to adequat fora del seu context natural i que acaben lligant, com per art d’encantament, provocant encantament a qui les rep; Dibuixant imatges perfectes que es construeixen pausadament en cada fragment.

  • 0
  • 855