Diumenge 20.08.2017
Contact

Tot està pactat o la teoria de la falsificació de preferències

Junqueras, Baños i Mas
Junqueras, Baños i Mas

Els actors polítics catalans estan ocultant les seves preferències autèntiques

Hipòtesi de partida: Tot el que es veu, tot el que és aparent, no és la situació real, i el pacte entre les principals forces independentistes, està acordat des d’un bon principi.

Hi havia una vegada un petit país que volia ser lliure. Aquest país vivia sotmès, com una colònia, a l’Imperi del Corró, que tot ho aplatava. Fins que un dia, conseqüència d’una sentència d’uns grupet de senyors de la capital de l’imperi, contra la decisió sobirana dels ciutadans d’aquest petit país, es va produir un carro revolucionari sobtat que va sorprendre tothom; fins i tot, als propis habitants de la colònia.

El govern del poble sotmès, arran dels esdeveniments populars, va decidir posar-se al costat del revolucionaris i va ser llavors quan de debò es va encetar un procés inèdit a Europa, i al món.

Si fem un petit repàs d’ençà del 2012 veurem que s’han anat repetint uns factors determinats:

-Un carro revolucionari, lent, inexorable i cada cop més veloç.

-Unes forces polítiques independentistes, que van damunt del carro revolucionari.

-Unes forces polítiques dedicades exclusivament a posar pals a les rodes al carro revolucionari.

-Un poble entregat a la independència i convençut, que tira del carro revolucionari.

-Un camí de pedres, un medi hostil, en el qual el govern del Corró hi aboca obstacles, escampa trampes, hi fa forats, els emplena de fang, per tal que el carro revolucionari trontolli i no avanci.

-L’establiment d’acords entre les forces independentistes, al límit, in extremis, a l’últim minut, apurant els marges per a la reacció de la part contrària.

-Acords amb les següents característiques: valentia, originalitat, coratge, habilitat i sigil.

En aquesta fallida de règim hi ha hagut i segueix havent, una gran disparitat entre les expectatives del govern del Corró i la realitat catalana, és a dir, el govern de l’Imperi s’ha equivocat, i es segueix equivocant, a l’interpretar com es desenvoluparien els esdeveniments aquests últims anys.

Aquesta absència d’informació completa i fidedigna sobre les preferències de la resta d’actors és essencial per seguir avançant pel camí del pedregar amb el carro revolucionari, i incrementar-ne la velocitat.

El caràcter imperceptible de les preferències privades i dels llindars revolucionaris, oculten el tren latent que s’està formant i fa difícil apreciar, per part del govern del Corró (i també pel poble sotmès, com està passant amb la investidura del cap del govern català) el significat dels esdeveniments que s’estan posant en marxa.

Els actors polítics catalans estan ocultant les seves preferències autèntiques (és a dir, l’acord està fet, la independència ja està acordada) mentre les preferències públiques que es mostren són unes altres (les forces polítiques independentistes no s’entenen, i deixaran passar l’oportunitat d’aconseguir l’acord). Mentrestant i de forma soterrada, el tren s’està posant en marxa, i els vagons es van omplint d’estructures d’estat necessàries per fer la desconnexió, des del minut 1, de la declaració d’independència.

És a dir, l’estratègia és que quan trenquem l’ou per fer la truita, tindrem el pa sucat amb tomàquet, el plat a taula i la taula parada.

Aquesta falsificació de preferències és bàsica per al procés. En el moment en què un actor expressa públicament unes preferències diferents de les que manté en privat, aquest actor estarà falsificant les seves preferències. Les preferències es poden falsejar depenent de les recompenses que se’n derivin i la recompensa, aquí, és la independència del país.

Atès que, ni les preferències privades dels actors catalans independentistes, ni els llindars revolucionaris del poble català, formen part de la informació públicament coneguda pel govern del Corró, la societat catalana pot estar al límit de la revolució, a punt de prémer l’accelerador del carro revolucionari, sense que l’altra part ni tan sols n’estigui al corrent.

Conclusió: donem als nostre representants un marge de confiança; mirem els entremesos que interpreten, amb la seguretat que estan defensant, amb intel·ligència, un procés que acabarà amb la llibertat de la nostra pàtria.

La hipòtesi de partida no la puc testar fins que no hagi acabat el procés. Si es demostra veritable tota l’estratègia seguida, serà digna d’estudi, en tots els manuals de la ciència política. Però si és errònia, voldrà dir que els actors són simplement incapaços de posar-se d’acord, i no tenen ni l’honor ni la grandesa per capitanejar la nostra nació i el nostre destí.

  • 0
  • 7777