Diumenge 19.11.2017
Contact

Un cop d'ull

Bon govern, civisme i regeneració democrática

Tallen els arbres del carrer i no donen cap explicació.
Tallen els arbres del carrer i no donen cap explicació.

Un dels problemes més greus de l'actuació dels poders públics és el que s'ha anomenat la "mala administració"

La preocupació per regenerar l'espai públic, de projectar uns principis ètics en la vida pública, s'ha incrementat els últims anys. Ara es parla de "bon govern", de "bones pràctiques", de "bona administració" i el "civisme" es desplega en els municipis per mitjà d'ordenances. Aquest discurs sembla que manifesti un cert retorn a una ètica formulada a partir de la dicotomia virtuts / vicis, introduint fins i tot sancions per als ciutadans i per als responsables públics.

Al meu parer, un dels problemes de l'actuació dels poders públics avui és el que s'ha anomenat la "mala administració". En efecte, ens trobem davant decisions ineficients, que es traslladen injustament a la població, amb un cost econòmic elevat, que generen malestar als ciutadans, perquè no se'ls consulta gairebé res, i se'ls tracta com administrats-súbdits. De fet, en aquests casos, l'actuació pública es troba revestida de legalitat, perquè en els expedients hi ha els informes tècnics, i tot tipus de documents i tràmits, però en realitat hi ha una desconsideració cap a les persones, que en alguns casos és conseqüència de la dictadura tecnològica. En aquest ordre de coses, l'Administració no és que se separi de la legalitat (per al seu control ja tenim els tribunals), sinó que actua amb falta de respecte i consideració als ciutadans. La desviació de poder de l'Administració és un gran perill per a la democràcia i per a la cultura democràtica. Vol dir que els poders públics són incívics (sic), no tenen sensibilitat respecte de les persones, les quals hem de recordar són subjectes de drets i deures i no només administrats o simples contribuents passius. El context que afavoreix la situación esmentada és la incapacitat de fer política, substituïda per la mera gestió administrativa, el sectarisme, la negació a definir amb debat els interessos generals, o l'activitat pública al servei de baixes passions.

Recentment, quan ja han explotat multitud de casos de corrupció s'ha aprovat la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, que té per objecte ampliar i reforçar la transparència de l'activitat pública , regular i garantir el dret d'accés a la informació relativa a aquella activitat i establir les obligacions de bon govern que han de complir els responsables públics. És un pas endavant en el procés de millora de la transparència en la gestió pública i la introducció de referents per a un "bon govern". En el seu desenvolupament, la Generalitat de Catalunya ha aprovat la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Desitgem que serveixi per a coses positives, en la publicitat de les activitats administratives i el foment del sentit de responsabilitat.

Malauradament, com ja hem comentat, en ocasions, els mateixos poders públics es converteixen en incívics, quan no posen papereres o contenidors suficients o quan en general no estableixen controls preventius eficaços de la seva gestió. Les bones pràctiques administratives ajuden molt. I també la sensibilitat dels dirigents dels assumptes col·lectius, per defensar l'excel·lència i l'exemplaritat de les actituds humanes generadores de convivència. Quan aquestes no són producte de la convicció o el respecte, es fa imprescindible la coacció jurídica per defensar els interessos generals, aplicant les ordenances municipals de civisme als ciutadans i la legislació de bon govern als gestors públics. Sense sentit de la responsabilitat i de país no hi ha res a fer. Alguns ho saben bé.

 

  • 0
  • 806