Dissabte 18.11.2017
Contact

El preu de la valentia

Protesta a Pamplona
Protesta a Pamplona

El problema no és que puntualment tinguem notícies d'abusos sexuals, sinó que vivim en una societat que té la dona com un objecte del que se'n pot abusar

El titular era contundent. Un noi americà condemnat a 9 mesos de presó per protegir a la seva xicota de patir una agressió sexual. La meva ment jugava en un flashback posant-me en la pell de la protagonista. Una esgarrifança em recorria el cos només pensar-hi.

Durant els Sanfermines les portades s'han centrat en els abusos sexuals i no tant en la pròpia festa. Potser és senyal que per més dels que voldríem, la "festa" s'ha convertit en això? En l'oportunitat de magrejar a tort i dret a qualsevol cul o pits que se’t posin al davant?

Un dels incidents dels que s'ha parlat més és que un dels detinguts per agressió sexual a Pamplona acabava d'examinar-se i era Guardia Civil. Com a dona em preocupa especialment que amb la prova psicotècnia i altres proves que han de superar els cossos de seguretat no sigui possible detectar aquestes conductes. I no tinc més remei que suposar que no es detecten, perquè si no encara em vindrien més ganes de despotricar.

També van abusar a una agent uniformada als Sanfermines. L'alcohol de nou es tornava amb l’excusa perfecte per veure a aquella agent de servei com una nina d'espectacle eròtic, com si estigués apunt per satisfer la fantasia sexual d'uns pobres nois o homes amb excés de testosterona.

El problema no és que puntualment tinguem notícies d'abusos sexuals, sinó que vivim en una societat que té la dona com un objecte del que se'n pot abusar. A Catalunya es denuncia una agressió sexual cada 13 hores. Això no només és escandalós, sinó que el més alarmant és que a més a més som conscients que la dona sent por, vergonya i culpabilitat d’avant d’aquests actes i molt sovint no els denuncien. Es critica als que abusen i també els que davant d'agressions no mouen ni un dit. Però com carai volen que fem alguna cosa i que aturem les agressions que veiem si fent-ho ens posem en perill, no només físic, sinó també a nivell judicial?

Aquell noi de 26 anys només protegia la seva xicota. Va decidir no quedar-se de braços plegats i observar impotent com abusaven de la seva parella. El seu acte de valentia però li ha acabat costant més de 150.000 euros. Espero que aquest jove, després de que se li posin els ulls com taronges al veure la quantitat de diners que haurà de pagar, no canviï d'actitud i sigui capaç de denunciar o impedir una altra agressió quan se la trobi. O potser la butxaca s’ho farà repensar dos cops? I als demés?

Jo no era al lloc dels fets i no sóc la més indicada per qüestionar la decisió dels jutges, però com a dona me'n faig creus. Més enllà de l'ús de les lleis, hem de pensar quin efecte tenen aquestes sentències.

Vivim en una societat on amb les dones tot és vàlid, on la dona-objecte i el sexe poden vendre qualsevol cosa, des de xampú fins a un cotxe esportiu. La comunicació és cada vegada més masclista i els adolescents creixen en un ambient on tota la publicitat, comunicació i series de televisió promouen uns estereotips masclistes. I seguim fent marxa enrere.

 

  • 0
  • 1121