Dilluns 20.11.2017
Contact

De matinada

Fàstic d'Estat

Tots Sants
Tots Sants

Dos apunts del blog de l'autor

Fàstic d’estat

2 novembre 2017

2 de novembre 2017. 2/4 i 5 minuts de 6 de la tarda. Just quan s’acaba de saber que el Regne d’Espanya acumula ja 11 presoners polítics. Presoners polítics catalans. Astorament total i absolut. I això sense comptar -ara ja es pot dir ben clarament- els altres cinc a l’exili i amb el president entre ells! Indecència i sense comentaris del govern espanyol. Decisions purament judicials, diuen. Quin fàstic d’estat. Estat fallit. I, sisplau, que s’acabin ja, d’una vegada, els somriures.

Dies de recordatori com aquest

1 de novembre 2017

"Parlem de tu, però no pas amb pena. / Senzillament parlem de tu, de com / ens vas deixar, del sofriment lentíssim / que va anar marfonent-te, de les teves / coses parlem, / i també dels teus gustos, / del que estimaves i del que no estimaves, / del que feies i deies i senties; / de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra / que no caldrà ni que parlem de tu / per recordar-te; a poc a poc seràs / un gest, un mot, un gust, una mirada / que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".

(Del 'Llibre d’absències', de Miquel Martí i Pol. I tot desant per sempre a la memòria el teu record, noia de la bicicleta verda d’aquella ja tan llunyana adolescència que visquérem i en què, entre d’altres coses, no hi va haver manera de fer-te entendre, i encara menys de convèncer-te, que el teu nom s’escrivia i s’escriu amb dues emes i no pas amb la ena i la ema que tu sempre deies que t’agradava més, Imma, què vols que et digui si no sé què dir-te! Perquè el que de veritat és molt més important són els nens que després arribaren, el nen i la nena, que tant t’estimen i que tant i tant t’has estimat. I, doncs, el que ara sí que, si més no, sé dir-te és això mateix del poema de les absències, que per recordar-te ja no caldrà ni que parlem de tu. Tan nostra has ja esdevingut). Amén.

 

  • 0
  • 323