Dimecres 13.12.2017
Contact

Dependentisme oligàrquic

Antón Costas i Endesa: la relació estreta entre dependentisme i oligarquia
Antón Costas i Endesa: la relació estreta entre dependentisme i oligarquia

Quan s'ha estat durant anys al servei d'Endesa presidint consells no s'és només una figura acadèmica.

La vella oligarquia espanyola està molt nerviosa: ja no li funcionen alguns antics recursos com el dels intel·lectuals notables que amb ostentació donen lliçons de democràcia i pluralisme a provincians endarrerits. Per tal d'entendre la figura que formen el conjunt de persones que sostenen el dependentisme oligàrquic que controla Catalunya, ara amb moltes dificultats, un dels millors exercicis es deturar-se a veure la manera com és mouen darrerament.

El passat dijous 2 de novembre, antic Dia dels Fidels Difunts, el professor Antón Costas va publicar un article a ‘La Vanguardia’ sota el títol “Independentismo populista”. Hi deia sobretot que l'independentisme ha d'abandonar el biaix populista dels darrers temps per retornar a la mentalitat democràtica. El ‘retornar’ és tot un poema, i el ‘populisme’ serveix per tal de designar el que passa quan el poble no fa el que volen que faci els oligarques al servei d'Endesa, per exemple.

Aquest escrit meu d'ara és sobretot l'exercici de veure com sona l'expressió complementària: ‘dependentisme oligàrquic’. Al joc dels -ismes que juguen amb massa facilitat opinadors com els Godofreds dels quals Antón Costas Comesaña és un bon exemple, li convé una molt bona sacsejada. Si no la fem amb algun vigor, ben aviat pensar la situació política serà poc menys que impossible. Estem fent un complement a la nostra posada en circulació recent del neologisme ‘botxinisme’. Practica el ‘botxinisme’ qui gaudeix executant sentències reals o imaginàries. Posats  a fer simetries fàcils, que ben sovint són molt clarificadores, els independentistes populistes fan el victimista com els dependentistes oligàrquics fan el botxinista. Les seves dependències es poden fer en cada cas ben explícites si un pren cura a repassar amb detall els càrrecs que ocupen i han anat ocupant aquests portaveus dels "retorns a la mentalitat democràtica". Les empreses de l'Ibex 35 hi surten gairebé sempre. Quan manen pocs, se'n diuen oligarquia. ‘Oligos’, en grec, és pocs. Quan s'ha estat durant anys al servei d'Endesa, presidint-ne consells d'administració, no s'és només una figura acadèmica. Circular com a tal és una trampa com tantes d'altres trampes d'oligarques. Fer passar consignes per coneixements, manipular diagnòstics de conjuntura, distorsionar perspectives de futur són els hàbits tramposos d'aquestes maneres de fer. Enfront d'elles convé perdre innocència mitjançant coneixement. Recordem què volen dir las sigles d'Endesa: Empresa Nacional de Electricidad Sociedad Anónima. Es pot ser nacional elèctric per contagi, com l'empresa de l'Ibex 35. Ara sí que se sap de quina nació són partidaris els que denuncien el nacionalisme català per provincià.

  • 0
  • 421