Dijous 21.06.2018
Contact

Tossudament alçats

Capçalera de la manifestació en suport als presos polítics del 25 de març de 2018, dia de la detenció del president Puigdemont a Alemanya
Capçalera de la manifestació en suport als presos polítics del 25 de març de 2018, dia de la detenció del president Puigdemont a Alemanya

Els botxins del nostre poble fan pagar als presos polítics amb l'odi i el sadisme a què ens tenen acostumats el seu encert per la jornada de l'1 d'octubre.

La dona d'en Josep Rull, Meritxell Lluís, ha definit el seu marit com una persona amb “dignitat, fermesa, convicció i compromís”. I afegeix  ens mantindrem “tossudament alçats” en la defensa de la nostra llibertat. La primera lliçó a respectar en aquests moments tan difícils és saber que els pobles lluiten tal com són i no tal com ens agradarien que fossin. Ens agradaria  des de les nostres cabòries més o menys encertades coses diverses a la nostra realitat. Dic això pensant  en el munt de tertulians, editorials de premsa i opinadors públics que amaguen en disquisicions, aparents subtileses de terceres vies i cròniques distorsionades la seva covardia o, el que és encara pitjor, dissimulen la seva  fraternitat amb els botxins del nostre poble. No és pas hora ni de xerrameques, ni de neutralitats, és hora de fraternitat amb els nostres presos polítics des d'un agraïment i respecte a la seva tasca. Una de les conseqüències a retenir de la forta duresa del moment present és que no podem barrejar el factor  de la lleialtat bàsica, el nus  de solidaritat fraterna amb els nostres presos polítics amb el discerniment, la deliberació, el contrast entre  parers sobre els camins a seguir.  No és gens fàcil mantenir hàbits de discussió pública en moments en què cal sobretot l'exhibició contundent de la nostra unitat com a poble. Ens caldrà, doncs,  trobar camins propers als moments de la lluita clandestina per  tal d'esdevenir forts, units i clarividents. Com varem fer amagant les urnes, cal viure en la discreció les deliberacions. Ho sabrem fer.

L'Oriol Junqueras, el Jordi Cuixart, el Jordi Sánchez, en Joaquim Forn, i els nous presoners Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, tancats a les presons de Madrid, són els nostres polítics que han servit al seu poble amb lleialtat, encert i coratge. Em temo que és el coratge el que no els és perdonat. Els botxins del nostre poble els fan pagar amb l'odi i el sadisme a què ens tenen acostumats el seu encert per la jornada de l'1 d'octubre. Que no s'equivoqui pas ningú: ells són perseguits perquè són figures visibles de la nostra força com a poble unit, són a la presó perquè representen la nostra decidida voluntat d'alliberament col·lectiu. Els nostres presos polítics són perseguits perquè són bons polítics. Els somiatruites i els xerraires no fan ni nosa, ni fred, ni calor. No s'hi val pas a fer trampes, ells no han fet pas el ridícul, ells com tots nosaltres: som dels ‘tossudament alçats’.

[Subscriviu-vos al canal de Telegram d'El Matí: t.me/elmatidigital]

  • 0
  • 791