Arribar a Ginebra de nit produeix una bona impressió. Desenes de rètols lluminosos, majoritàriament de cases de rellotges, irradien la seva llum sobre les aigües del llac Léman donant una sensació de potent activitat econòmica. Destaca, molt ben situat al Quai du Général Guisan, un rètol que descansa sobre un edifici amb solera on hi podem llegir “Patek Philippe”. Patek? No sona gaire francès. Què vol dir Patek?

El primer de maig del 1839 dos immigrants polonesos que havien arribat a la ciutat suïssa s’associaren per fundar una empresa. Eren Antoni Patek i Franciszek Czapek. El primer portava els números, el segon feia els rellotges. Patek, Czapek & Cie. I Philippe? Pocs anys després, el 1844, Antoni Patek conegué a París a un jove rellotger anomenat Jean Adrien Philippe. Philippe havia inventat un mecanisme pioner pel que fa a la posada a l’hora del rellotge i a la manera de donar-li corda. Era el Montre sans Clef, que incorporava per primer cop la corona a l’anella. Això va revolucionar el món de la rellotgeria.

Jean Adrien Philippe va entrar a l’empresa com a director tècnic. Franciszek Czapek, l’altre rellotger, no va tardar gaire en marxar-ne per a muntar la seva pròpia empresa. Va ser cosa de menys d’un any. El 1851 va passar a ser membre de la societat Jean Adrien Philippe, convertint-se aquesta en Patek Philippe & Cie, tal com avui encara es coneix. El 1853 es van decidir a buscar una seu per a l’empresa ben a la vora del Léman. Aquesta se situà a la Rue du Rhône, donant per darrere al Quai du Général Guisan, en ple centre de Ginebra. L’empresa funcionava a tota vela i els seus rellotges prenien renom internacional. A finals del segle XIX els rellotges s’exportaven al Tiffany’s de Nova York i a principis del XX anaven a l’Amèrica Llatina entrant per Brasil, on els rellotgers Gondolo & Labouriau s’encarregaven de la seva importació.

Va ser el 1932 quan l’empresa prengué una estructura familiar. La van adquirir els germans Jean i Charles Stern i és encara la família Stern qui la tira endavant. La tercera generació de la família, amb Philippe Stern al capdavant, va ser la que va fer un salt importantíssim. El 1996 van traslladar la producció a Plan-les-Ouates, buscant donar una millor resposta a les demandes del mercat. Això no és tot. El 2001 van tenir un detall amb la ciutat de Ginebra: van inaugurar el Museu Patek Philippe. Aquest museu és cita obligada per a qualsevol amant de la rellotgeria. S’hi pot visitar una col·lecció de rellotges que va des de l’aparició d’aquest mecanisme de mesura del temps fins als nostres dies. Una col·lecció que val una milionada, percepció que es pot constatar només mirant a quins preus es venen a Christie’s o Sotheby’s alguns dels models que s’hi exposen. No només això: l’amant dels rellotges també hi trobarà una biblioteca especialitzada en aquest enginy.

La tasca dels Stern, però, no s’ha acabat amb el museu. El 2006 es va inaugurar la remodelació de la seu de la Rue du Rhône. Es on avui descansa el rètol que il·lumina el Léman. I mentre el veiem reflexionem sobre el somni d’aquells immigrants polonesos i sobre el treball tenaç d’una família i ens n’adonem que aquests dos senzills ingredients han creat la millor marca de rellotges del món.