Poques vegades des de la Transició s’havia parlat tant de democràcia com ara. Durant aquells anys, la democràcia era sobretot una aspiració: un horitzó que mobilitzava esperances col·lectives. Avui, en canvi, aquell horitzó sembla més incert. No perquè la democràcia hagi desaparegut, sinó perquè cada cop és més evident que no és una realitat definitiva sinó una construcció fràgil,...
Guardo el mot «compartir» en el calaix on deso les meves paraules predilectes, no sols perquè és una paraula que sempre transmet bona intenció i generositat sinó també perquè, en conjugar-lo, fa créixer les bones notícies i fa empetitir les no tan bones.
El proper dissabte dia 11 d’abril, a les 12 del migdia, hi haurà a la Fundació Valvi...
El Tribunal de Contrafaccions va ser una institució judicial clau a Catalunya, activa entre 1702 i 1713, que tenia com a missió vetllar pel compliment de les lleis i constitucions catalanes per sobre, fins i tot, de la voluntat del rei. Era un òrgan mixt format per sis jutges: tres nomenats pel rei i tres per les institucions catalanes...
La figura del padrí (padrí de bateig o padrí de mona) existeix des dels inicis dels cristianisme. Era la persona (padrí o padrina) que tenia la funció d’acompanyar els infants al llarg de la vida i donar-los suport en la fe cristiana. També se’ls confiava la cura dels fillols o filloles en cas que els pares emmalaltissin o morissin....
“És Pasqua perquè he merescut de veure’t”. Així respongué el jove Benet, pare de monjos, quan, retirat en una cova de Subiaco, Déu li envià un prevere a socórrer-lo. Benet, que ni tan sols sabia que aquell diumenge fos Pasqua, s’alegrà, i reconegué el sagrament Pasqual en la visita inesperada del germà i en l’àpat compartit amb el prevere.
També...
Els rumors, les conspiracions, les teories més curioses, les solucions màgiques i les explicacions basades en suposicions i hipòtesis d’allò més pintoresques sovint omplen rius de tinta. I no pas ara, sinó des de sempre. Des que el món és món, l’ésser humà ha observat el seu entorn amb curiositat, no només per buscar maneres de sobreviure millor enmig...
«El romànic està de moda», afirma Carles Sánchez Márquez, autor de l’assaig El romànic, objecte de desig. La fascinació pel patrimoni des de la Renaixença fins a l’era digital, publicat per Rafael Dalmau, Editor.
Sí: sembla que més enllà del desgraciat litigi de les pintures murals de Sixena, el romànic està de moda a tenor de la proliferació d’exposicions, rutes...
Cada primavera, la Setmana Santa torna als carrers i a les cases de Catalunya. Per a alguns, manté un sentit religiós profund. Per a molts altres és sobretot una tradició cultural, familiar i compartida. I és precisament aquí on rau la seva força: en la capacitat d’anar més enllà de les creences personals i esdevenir un punt de trobada...
Abans la gent cantava; ara tothom va ràpid. Fa no tants anys, estava extès l’hàbit de cantar mentre es treballava al camp, mentre s’estenia la roba, mentre es cuidava un nen. Les cançons no eren només música: representaven companyia, eren memòria, eren una manera de dir “som aquí”. Abans, el temps no corria; caminava.
Ara, en canvi, sembla que tot...
Hi ha noms que no s’invoquen sense conseqüències. Simone Weil n’és un. No és una autora que es deixi domesticar fàcilment, ni en una cita brillant ni en una nota a peu de pàgina. Quan apareix, ho fa més aviat com una exigència. O pitjor: com una incomoditat persistent, com alguns films de Pier Paolo Pasolini, que tant l’admirava.
Potser...
